La Batalla del Varsòvia: Salut, resistència i memòria a l’exili
InfoTV presenta ‘La Batalla del Varsòvia’, el nostre setè documental, una obra que rescata de l’oblit la història apassionant i poc coneguda d’un bastió de salut i resistència en ple exili republicà: l’Hospital Varsòvia de Tolosa de Llenguadoc. Creat el 1944 per iniciativa dels guerrillers republicans espanyols, el seu propòsit inicial era atendre els ferits de l’ambiciosa ‘Operació Reconquista’, l’intent fallit d’envair la península per la Vall d’Aran per enderrocar el franquisme.
Tot i el fracàs de l’ofensiva militar, l’hospital no va tancar les portes. Ben al contrari, la seua missió es va transformar i ampliar: amb el pas del temps, el Varsòvia va esdevenir el centre sanitari de referència indispensable per a la immensa comunitat d’exiliats republicans –prop de 150.000 persones– establerta al sud de França. Fou un lloc on la medicina esdevingué un acte de resistència i solidaritat.
«Nascut el 1944 per atendre guerrillers, l’Hospital Varsòvia de Tolosa esdevingué el far sanitari de 150.000 exiliats republicans al sud de França. Una ‘batalla’ diària per la salut i la dignitat enmig de la derrota i l’adversitat.»
Aquest projecte audiovisual naix per iniciativa del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i compta amb el suport fonamental del Memorial Democràtic de Catalunya, ja que, especialment fins al 1950, molts dels metges i personal sanitari de l’hospital foren catalans que havien hagut de fugir el 1939 davant l’avanç franquista. La producció també ha rebut el suport de les Universitats de València, Alacant i Miguel Hernández d’Elx, així com de l’Institut d’Història de la Ciència i de la Medicina López Piñero (CSIC-UV). A més, cal destacar la generositat d’una cinquantena de donants particulars, encapçalats per CCOO del País Valencià i l’empresa Disbauxes i Naumàquies, que han contribuït a fer-lo realitat.
«A través de testimonis directes de supervivents, descendents i experts, i amb imatges d’arxiu, el documental reconstrueix la vida de l’hospital i ret homenatge als metges (molts d’ells catalans) i als milers de pacients que hi trobaren refugi i cura.»
Amb una durada de 60 minuts, el documental va ser rodat principalment a Tolosa i els seus voltants, així com a la Jonquera, Barcelona, Madrid i València. La narració combina testimonis vius i commovedors de refugiats supervivents de 1939, dels seus descendents i de familiars dels metges francesos que van col·laborar estretament amb els republicans. Aquestes veus s’entrellacen amb les anàlisis d’experts en la matèria, com els historiadors Sebastiaan Faber i Jordi Guixé, i el professor Àlvar Martínez, qui a més és coguionista i codirector del documental juntament amb Juli Esteve. La cuidada imatge és obra d’Antoni Arnau, i l’edició i postproducció, d’Esther Albert. El relat es complementa amb valuoses imatges d’arxiu dels anys 40, que ens transporten a l’època.
