Com van viure els anys de la República, la Guerra i la postguerra els emigrants que continuaven als EUA i els que havien tornat

Sèrie: Del Montgó a Manhattan (tercer documental)

La guerra de sempre trau a la llum el reformisme que dugueren d’Amèrica i la persecució que van patir en acabar la guerra

Els valencians que van emigrar fa un centenar d’anys als Estats Units no només van dur diners per comprar terra i un estil de vida més modern. Molts pobles de la Marina Alta, d’on provenia més de la meitat dels emigrants, van tindre durant la República alcaldes i càrrecs importants que havien treballat a l’Amèrica del Nord. Eren homes que tenien més bagatge que els seus paisans. Allà havien vist una manera diferent de viure i de governar. I, per això, en tornar i ser elegits, van voler aplicar als seus pobles les reformes necessàries perquè ací hi haguera més justícia, llibertat i igualtat. És un dels resultats més cridaners del projecte Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York, dut avant per InfoTV, i que apareix en el documental La guerra de sempre, el tercer de la sèrie, de 82 minuts de durada.

Pego, el Verger, Benimantell, Pedreguer, Gata, Tormos, Benissa, Beniarbeig, la Vall de Gallinera, l’Alfàs del Pi, Murla o Famorca són alguns d’eixos ajuntament governats des del 1931 en avant per regidors republicans i d’esquerres que havien aprés a Nova York que les coses es podien fer d’una altra manera. Militen, en efecte, en el Partit Socialista o en l’Esquerra Republicana de Manuel Azaña, però no busquen implantar cap model soviètic revolucionari. El que tenen en ment és el que han vist als Estats Units, un capitalisme a penes matisat per la compassió i que no tindrà fins a les presidències de Franklin Roosevelt (1933-1945) cap sistema públic de pensions o de prestacions per desocupació. Però, tot i així, ja era molt més just que el vell sistema caciquil imperant als seus pobles.

«L’experiència als EUA va transformar mentalitats: emigrants retornats es van convertir en alcaldes i regidors republicans a la Marina Alta, impulsant reformes socials i fiscals inèdites inspirades en el model americà per modernitzar els seus pobles.»

Estos pobles van conéixer aquells anys reformes fiscals que faran pagar més impostos als que més tenen; escola obligada fins els 16 anys contra el treball infantil; guarderies per als més menuts per fer possible el treball dels pares; pavimentat dels carrers i arribada de l’aigua potable… Però la guerra i la postguerra en van endur per davant tanta bona intenció. I tot i la moderació que van exhibir a partir del cop del general Franco i que van intervindre en alguns pobles per evitar l’assassinat de persones de dretes, tots els casos detectats en la investigació desembocaran l’abril del 1939 en l’exili, en uns quants anys de presó o fins i tot en alguna execució, com la d’AquilinoBarrachina, alcalde de Pego entre 1932 i 1939.

Sinopsi:
La guerra de sempre és el tercer documental de la sèrie Del Montgó a Manhattan. Conta com van viure els emigrants valencians als Estats Units aquell temps tan essencial en la nostra història que foren els anys de la República, la Guerra i la postguerra, tant els que s’havien quedat allà com els que ja havien tornat. La immensa majoria foren republicans. Ací, una vintena de pobles de l’emigració tingueren com alcalde o segon alcalde un emigrant retornat. I tots volgueren aplicar reformes als seus pobles. Ho van pagar ben car, perquè en acabar la guerra, en tots els casos, fugiren a l’exili o foren empresonats o afusellats.

La postguerra va impulsar una nova migració. I com que els únics que podien entrar als Estats Units eren els xiquets nascuts allà i el règim de Franco no els deixava eixir, molts d’ells van travessar il·legalment les fronteres per a poder arribar a l’Amèrica i començar una nova vida..

Objectiu:
El documental pretén difondre dos classes de memòria: la de l’emigració, tan present en la història de la València de secà, i la democràtica, perquè es para a contar l’impacte que la República, la Guerra i la postguerra tingué entre aquells emigrants.