Cap a la terra promesa
Entre el 1906 i el 1920, una onada de prop de 15.000 valencians, principalment de comarques centrals com la Marina Alta i la Safor, però també d’altres zones veïnes i municipis més allunyats, van emprendre un viatge transcendental cap al Canadà i els Estats Units. No era una aventura lleugera; fugien d’una realitat sovint asfixiant: la crisi agrària (especialment la de la pansa), la manca d’oportunitats i un sistema caciquil que ofegava les seues aspiracions de progrés. Buscaven desesperadament el pa, la dignitat i el futur que la seua terra els negava en aquell moment.
Per aconseguir-ho, no van dubtar a enfrontar-se a la immensitat de l’Atlàntic, a la incertesa d’un món desconegut, amb llengües i costums estranys, armats només amb la seua força de treball i l’esperança tenaç d’una vida millor. Van treballar de valent en fàbriques, mines o en la construcció, suportant condicions sovint dures, però amb la mirada posada en l’objectiu de tornar.
«Fugint de la misèria i els abusos, milers de valencians van creuar l’Atlàntic buscant un futur millor, armats només amb l’esperança i la força de treball davant un món desconegut.»
Per a molts, el somni americà, encara que costós, es va fer realitat. Van estalviar dòlar a dòlar i, en tornar a casa, van poder comprar la casa anhelada i les terres que els alliberarien de la dependència de jornals incerts, permetent-los construir una existència més autònoma i sentir-se, finalment, més lliures. Aquesta tornada sovint va suposar també una injecció de modernitat als seus pobles.
Però el destí no va ser igual per a tots. Una part significativa d’aquests emigrants, especialment els arribats cap al final del període, es van trobar de ple amb la dura crisi econòmica post-Primera Guerra Mundial, que va colpejar fortament els Estats Units el 1921. De sobte, les fàbriques van tancar, la faena va desaparéixer i la fam va començar a aguaitar. El somni es va convertir abruptament en malson, obligant-los a un retorn precipitat i dolorós, sovint sense un cèntim a la butxaca i amb el cor trencat per l’esperança frustrada.
Sinopsi:
Cap a la terra promesa és el primer documental de la sèrie Del Montgó a Manhattan, que segueix el viatge d’emigrants valencians que van començar una nova vida a Nova York durant els primers anys del segle XX. El documental examina els motius que van impulsar a milers de valencians a deixar la seua terra per buscar una oportunitat al Nou Món, així com les dificultats que van afrontar en un lloc desconegut, lluny de casa.
A través de narracions de descendents, arxius històrics i entrevistes amb experts, Cap a la terra promesa aporta una visió profunda sobre els somnis i les dificultats de la migració, tot explorant les primeres passes de la comunitat valenciana a Nova York i la creació de nous lligams culturals i socials.
Objectiu:
El documental vol capturar l’esperança i la valentia dels valencians que van partir cap a l’exili, establint les arrels de la comunitat valenciana a Nova York i com, a través de l’emigració, es va forjar una nova identitat a l’altre costat de l’oceà.
Tots dos documentals estan disponibles en versió original valenciana i compten amb subtítols opcionals en anglés, castellà i també en valencià adaptat per a persones sordes, facilitant-ne l’accés a un públic ampli i divers.
«El somni americà va tindre dues cares: la dels qui tornaren amb estalvis per comprar terres i sentir-se més lliures, i la dels qui toparen amb la crisi de 1921 i hagueren de tornar amb les mans buides i l’esperança trencada.»