• Atenció: les dades introduïdes no són correctes.
  • Registra't

'Els valencians d'Amèrica', quart i últim documental sobre l'emigració a Nova York, s'estrena dimarts 7 de juny a Dénia

01/06/2016

La història dels valencians que s'hi van quedar i foren soldats a Normandia o Vietnam; beisbolistes o ballarines famosos; votants de Kennedy; obrers industrials o supervivents de l'11S

La sèrie Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York estrenarà dimarts 7 de juny, a Dénia, la quarta i última peça. Es tracta del documental Els valencians d'Amèrica, que conta la història dels emigrants que s'hi van quedar per a sempre, tant d'entre els arribats fins al 1920 (i els seus descendents!) com pel que fa als que se'n van anar en la postguerra i els anys posteriors.

El treball de camp que va fer InfoTV, ací i als Estats Units, va permetre localitzar molts casos que han fet possible fer un bon dibuix del conjunt dels emigrants i trobar unes singularitats ben interessants. Entre els valencians que també foren o són americans hi ha soldats a Normandia, Corea o Vietnam; i professors universitaris, beisbolistes i artistes famosos. Però predominen, com és lògic, els obrers industrials, especialment a l'Estat de Connecticut. Sabem també que són majoritàriament votants del Partit Demòcrata i que tenien a John F. Kennedy com a ídol. I fins i tot hem trobat una valenciano-americana que treballava a les Torres Bessones de Nova York i va sobreviure a l'11S.

El documental també aborda qüestions culturals, sociològiques i psicològiques, com quan es para a explicar la dualitat en què viuen permanentment els emigrants, que tenen el cor ací a casa i el cap i la butxaca als Estats Units. L'enyor del país perdut els va impulsar a crear clubs i associacions, com la que encara existeix a New Britain, Connecticut, que va arribar a tindre més de 200 membres els anys 50 i 60.

Aquella nostàlgia també la curen viatjant. A molts pobles encara recorden aquells primers i emotius retorns estiuencs de tants emigrants que, gràcies a l'aviació comercial, van poder vindre per fi al cap de 30 o 40 anys, a temps de vore encara vius els pares o de pagar la festa del poble i presumir de cotxes, vestits o d'un bon feix de bitllets a la cartera. 

La perdurabilitat del valencià, sotmés a l'enorme pressió de l'anglés, és un altre dels capítols de la pel·lícula, que reflecteix, d'una manera respectuosa però alhora divertida, les més que habituals interferències d'aquella llengua en la nostra, com la d'aquella dona que li preguntava a la veïna: "Consuelo, hui què fas per lonchar?", substituint el nostre dinar per este curiós derivat de l'anglés lunch.

La pel·lícula, de 88 minuts, té al periodista Juli Esteve com a guionista i director; i als realitzadors Antoni Arnau i Esther Albert com a responsables de la imatge, l'edició i la postproducció.

Després d'esta estrena a Dénia, Els valencians d'Amèrica es podrà vore a una cinquantena de pobles i ciutats valencianes que han participat en la producció o han contractat la projecció de la pel·lícula. El documental està editat en un DVD on també s'ofereix el tercer de la sèrie, La guerra de sempre. A banda, en un altre DVD editat per InfoTV es poden trobar les dos primeres pel·lícules de la sèrie, Cap a la terra promesa i Adéu, Amèrica. Es poden comprar en www.infotelevisio.com.

(en la imatge, el targetó anunciador de l'estrena a Dénia, per a dimarts 7 de juny)