• Atenció: les dades introduïdes no són correctes.
  • Registra't

L’emigració dels valencians a Nova York, el pròxim documental d’InfoTV

25/02/2013

L'investigació feta per InfoTV quantifica per primera volta el fenomen en vora 14.000 migrants

Alguns se’n van anar abans i altres, després. Però sobretot entre 1910 i 1920 milers i milers de valencians van decidir emigrar a Nova York i el Canadà (Navayork i el Cànada, segons en deien ells) com alternativa a la gran desfeta econòmica que la plaga de la fil·loxera havia produït als secans valencians plantats de vinya, destinada especialment a la producció de pansa. Desaparegut eixe monocultiu i havent d’arribar encara l’esclat de la citricultura, l’única alternativa a la misèria era l’emigració, ja fóra la tradicional a la veïna Algèria, a la més llunyana Argentina o a l’Amèrica del Nord, que entre finals del segle XIX i el primer quart del segle XX va acollir prop de 30 milions d’emigrants europeus, fonamentalment irlandesos, italians i balcànics. Però també txecs, eslovacs, escandinaus, bàltics, grecs, turcs... i valencians.

Un estudi exhaustiu fet per InfoTV en els arxius de l’illa d’Ellis, el punt de desembarcament de tots aquells expatriats, ha permés, per primera volta, establir la xifra total d’emigrants valencians i elaborar-ne una llista pràcticament completa. Hem pogut així dimensionar aquell important fenomen migratori i ubicar-lo adequadament per pobles i comarques.

La investigació s’ha fet buidant un per un els manifestos de tots els vaixells que van eixir cap a Nova York des dels ports de Barcelona, València, Almeria, Màlaga, Cadis, Vigo, la Corunya i Bilbao, pel que fa a la península. Però també els que durant tot 1920 salpen de Bordeus, Le Havre i Cherbourg, a França, i fins i tot des de Southampton, al sud d’Anglaterra, on també s’hi van embarcar els valencians. Finalment, alguns dels nostres paisans arribaren als Estats Units procedents de Cuba, on havien provat sort abans d’intentar-ho al gran veí del nord.

Parlem de més de 13.000 persones, veïnes sobretot de la Marina Alta i dels pobles de la Marina Baixa, l’Alcoià, el Comtat, la Vall d’Albaida i la Safor més acostats a la comarca que envolta Dénia. Però també n’hem trobat a alguns pobles de la Ribera, l’Horta, la Costera, el Racó d’Ademús i la Plana de Castelló. La immigració va ser tan massiva que va afectar al 80 o 90 per cent de la població activa masculina en alguns pobles de la Marina Alta.

Molts es van quedar i els descendents encara mantenen hui vigent la identitat valenciana original, lògicament barrejada amb l’americana. De fet, no és estrany sentir parlar valencià amb un fort accent novaiorqués a molts pobles de la Marina o la Safor quan arriba l’estiu i aquells valencians de la diàspora, néts o besnéts dels pioners, tornen a casa per vacances.

Contar la seua història i també les històries particulars d’alguns d’ells serà l’objectiu del pròxim documental d’InfoTV, un projecte més ambiciós encara que l’anterior dedicat a Algèria, perquè pretenem implicar-hi tots els pobles que més gent van enviar als Estats Units o al Canadà. Poble per poble, InfoTV està convocant els descendents d’aquells emigrants perquè ens conten la història del uelo i ens faciliten documents i fotografies d’aquell viatge, tant si trobà faena i va poder aconseguir el seu objectiu, com si no. Perquè en qualsevol dels casos foren persones extraordinàriament valentes, que s’enfrontaren a la necessitat anant-se’n a l’altra banda del món, sense saber llegir i escriure la majoria, a un país del qual no coneixien la llengua i els costums. Per no saber, no tenien ni idea del fred que anaven a passar en els terribles hiverns de la costa nordest dels Estats Units.

Eixa recollida de dades durarà fins l’estiu, moment en què entrarem en la fase de rodatge del documental, ací i als Estats Units, entre juliol i octubre. El muntatge es farà al llarg de l’hivern per poder estrenar-lo en la primavera del 2014, si tot va bé.

El traball s'inspira en el llibre Valencians a Nova York. El cas de la Marina Alta (1912-1920), de Teresa Morell, publicat el 2012 per Edicions 62 amb el suport de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

En la fotografia, un grup de valencians que traballaven al ferrocarril (fotografia cedida per Teresa Morell).